Verdaguer, Jacint
Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) va aconseguir un gran èxit internacional i una enorme repercussió popular amb el poema èpic L'Atlàntida (1877). Diversos reculls de poesia lírica-començant per Idil·lis i cants místics (1879)-, un altre gran poema èpic-Canigó (1885)-i volums de prosa comExcursions i viatges (1887) o Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889) li van assegurar la posició indiscutida de "poeta de Catalunya". A partir del 1890, Verdaguer va passar uns anys d'agitació espiritual i de revolta contra el poder social i eclesiàstic, en què es va sentir perseguit, calumniat i acorralat. En la producció literària d'aquells anys, l'escriptura de les Perles (1896), que agermana Verdaguer amb Ramon Llull, assenyala un punt d'inflexió: el moment en què Verdaguer abandona l'expressió de la violència i el dolor terrenals i es dóna del tot a l'experiència espiritual, mística, de la poesia.